|
Un govern en bàbia
Autor: Vicent Sales Mateu, Vicepresidente de la Diputación de Castellón
El 6 i 7 de setembre de 2017 es va creuar a Catalunya el punt de no retorn. L'independentisme va creuar totes les línies roges i es va posar per 'montera' la legalitat al Parlament català en aprovar les anomenades lleis de ruptura: la del referèndum i la de transitorietat jurídica.
De res van servir les advertències del Tribunal Constitucional ni les dels lletrats de la Cambra, que avisaven de que es podia estar cometent un delicte. També van ser ignorades les advertències de l'oposició de que no s'estaven respectant els seus drets i de que calia complir amb els procediments parlamentaris. Així mateix el Consell de Garanties Estatutàries va ser absolutament ignorat. Les dos lleis de ruptura malgrat estar en vigor unes poques hores, va ser suficient per convocar el referèndum de l'1 d'octubre i proclamar la independència el dia 27 del mateix mes. Un any després, els líders del 'procés' estan a la presó o fugits de la justícia i la situació política a Catalunya s'ha convertit en un malson que ha afectat a la convivència de forma alarmant.
Tot plegat un munt de despropòsits. No podien fer el referèndum que pretenien perquè no tenien competència legal per a fer-lo; ni la Constitució, ni l'Estatut, ni ninguna Llei els ho permetia. I perquè no podia decidir sobre el conjunt d'Espanya, sols una part d'Espanya, privant a la resta de la gent del seu dret a decidir sobre el seu país.
Pretenien dir que ho podien fer perquè havien fet una llei: la Llei del Referèndum. Eixa llei no va estar qualificada per la Mesa del Parlament; no anava en l'ordre del dia del plenari; no se van admetre esmenes de l'oposició ni es va acceptar el debat; la Mesa no va admetre recursos al Comitè de garanties estatutàries, per determinar si era o no constitucional el projecte de llei; no hi havia terminis i temps legals per aprovar-la i encara així, la van aprovar saltant-se a la torera tots els procediments.
I en un nou disbarat, que podríem anomenar directament, un colp d'Estat, al dia següent van aprovar una Llei de transitorietat que suspenia la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i deixava a la intempèrie legal a tots els ciutadans de Catalunya.
Van aprovar una Llei il·legal i van convocar un referèndum il·legal. Allò no s'havia produït a Espanya mai, des de que vam recuperar el 15 de juny 1977 les llibertats i la democràcia.
I ara, un any després, ens trobem amb el govern del Dr. Sánchez, que creu en la doctrina de 'l'apaciguamiento'; aquella que van practicar les potències europees, especialment França i Anglaterra, transigint davant Hitler en busca de 'la pau dels nostres temps'. Havien d'escollir entre la humiliació i la guerra; van escollir la humiliació i al final van tindre guerra.
Espanya no te un problema territorial; te un problema secessionista i, sobretot, un problema d'autoestima. Els moderats s'han cregut les mentides dels extremistes i alguns 'apardalats', que estan en Bàbia, creuen que el constitucionalisme espanyol es pot defensar tocant el violí i no utilitzant els legítims mecanismes democràtics en defensa no només de l'ordre constitucional, sinó de la convivència pacífica, especialment a Catalunya.
| Opiniones |  Deja tu Opinión |
| No existen opiniones para este elemento. | |
|
|
Bienvenidos |Estructura |Noticias |Artículos de Opinión |Multimedias |Descargas |FAQs |Sugerencias |Agenda Actos |Contacto |Hazte Interventor |Nuevas Generaciones |Conócenos |In Memorian D. Manuel Fraga Iribarne |Mapa web
Partido Popular de Castellón | Aviso legal | Política de Privacidad | Política de Cookies
Esta página esta optimizada para navegadores Internet Explorer 7 y Firefox 3.0.
