|
Sectarisme educatiu
Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado provincial y concejal del Ayuntamiento de Castellón
El passat dimarts, al plenari de la Diputació, els socialistes van presentar una moció, d’estes eixides de la Factoria de Blanquerna i amb la que inunden tots els plenaris municipals i provincials. Feia temps que no llegia un compendi de demagògies i mentides una darrere de l’altra tan gran i amb tant de “desahogo”.
Deia el PSOE en la moció que “l’educació està experimentant un retrocés de dimensions alarmants”; que “les retallades estan causant un descens imparable en la qualitat educativa i una minva sense precedents en la igualtat d’oportunitats”; “una educació universitària per a rics”.
El que està patint la nostra educació és un sistema educatiu nefast, el sistema educatiu “adanista” de la “progresia bienpensante” que ha condemnat a este país a tindre un 56% d’atur juvenil, un 30% d’abandonament escolar i ser els penúltims en tots els indicadors internacionals de qualitat educativa.
Els socialistes i l’esquerra en general, deurien de posar-se rojos de vergonya per haver condemnat a la ignorància a vàries generacions de jóvens espanyols. Perquè això de que “estamos ante la generación más preparada de la historia” no deixa de ser un mantra progre amb el que justificar l’injustificable, que no és altra cosa que després de 23 anys de LOGSE i LOE, cap Universitat espanyola està entre les 200 millors del món.
No entre les 10 o les 20, no, no. ENTRE LES 200!!!
I no ho dic pel darrer ranking de Shangai de 2013. Per a que no em diguen que és que ara el govern és del PP i el ministre és Wert, com deia fa unes setmanes un militant de Compromís al Twitter. Al 2010, la Universitat Complutense, la primera espanyola, apareixia al lloc 201, però és que a l’any 2008 , és a dir amb dades de 2007 i per tant abans de la crisi i quan els socialistes, tal com deient en la seua moció “Amb el govern del PSOE es va aconseguir fer efectiva la necessària igualtat d’oportunitats” Bé doncs, quan era efectiva la igualtat d’oportunitats, la primera universitat espanyola era la de Barcelona en el lloc 175 del món.
El problema de l’Educació a Espanya no només és un tema de recursos.
Com és possible que invertint 51.000 milions d’euros a l’any en educació, que és un 21% superior a la mitjana dels països de la OCDE, no tinguem una educació de més qualitat?
Perquè tenim un sistema educatiu nefast.
Si acceptem que Finlàndia té el millor sistema educatiu del món, resulta que els professors tenen un sou MENOR que en Espanya. Les ràtios d’alumnes per professor són similars, inclús menors en Espanya en Primària i Batxillerat. La despesa mitjana per alumne entre Espanya i Finlàndia és similar.
On està el problema? En el sistema educatiu.
En el sistema educatiu i en la arrogància insuportable de l’esquerra. Mentre a Finlàndia l’educació és un dels temes on existeix consens polític respecte a la seua importància, la qual cosa li dona estabilitat al sistema, ací Rubalcaba ja anunciat que a la Llei Wert li queden dos anys (una Llei que encara ni existeix!)
Ací el que passa és que els socialistes se creuen que l’educació és el seu “Cortijo” i amaguen, oculten i disfressen la realitat per motius purament polítics partidistes. És clàssica l’afirmació d’Alvaro Marchesi, un dels pares de la LOGSE dient que este model educatiu “obedece a una opción política de izquierdas frente al modelo educativo de la derecha”. L’esquerra ha fet seua l’afirmació del ministre d’Instrucció de la II República Rodolfo Llopis, que va afirmar que "¡Cueste lo que cueste, hay que apoderarse del alma de los niños!". Açò ha situat el debat educatiu en el terreny de la “pelea de corral” i de l’exclussió del contrari per motius purament ideològics.
Des de la Transició, l’arquitectura educativa espanyola ha estat d’inspiració socialdemòcrata: la LODE de 1985, la LOGSE de 1990 i la LOGSE de 2006, totes s’han desenvolupat sota governs socialistes. De fet la LOCE de 2002, llei feta amb un govern popular, mai va arribar a implantarse perquè amb l’arribada de Zapatero al poder al març de 2004, es van modificar els Reials Decrets d’implantació.
Com diu un professor de Sociologia de la Universitat de València, per cert una universitat pública valenciana. ”L’Educació en Espanya s’ha de destruir i reconstruir-la de nou”.
Jo afegiria que destruir-la no cal, ja l’ha destruïda el sistema socialista des de dins, i amb contumàcia.
| Opiniones |  Deja tu Opinión |
| No existen opiniones para este elemento. | |
|
|
Bienvenidos |Estructura |Noticias |Artículos de Opinión |Multimedias |Descargas |FAQs |Sugerencias |Agenda Actos |Contacto |Hazte Interventor |Nuevas Generaciones |Conócenos |In Memorian D. Manuel Fraga Iribarne |Mapa web
Partido Popular de Castellón | Aviso legal | Política de Privacidad | Política de Cookies
Esta página esta optimizada para navegadores Internet Explorer 7 y Firefox 3.0.
