|
La Thatcher
Autor: Vicent Francesc Sales Mateu, diputado de Promoción Económica de la Diputación de Castellón y concejal de Cultura del Ayto. de Castellón
Durant la primavera de 1979, després de l” Hivern del descontent” al Regne Unit, Margaret Thatcher i el Partit Conservador van arrasar a les eleccions britàniques.
La Dama de Ferro es va posar al capdavant d’un desdibuixat Regne Unit: “el malalt d’Europa” com se’l coneixia; però Margaret Thatcher es va negar a gestionar el declivi. La filla del xicotet tender de Granthan havia begut de les fonts de la London School of Economics, de Popper i Hayek i del liberalisme austriac.
Després de la II Guerra Mundial, el Regne Unit vivia la pèrdua de l’Imperi i una greu paràlisi econòmica i social. La crisi del pensament conservador en general havia acabat assumint i interioritzant les idees laboristes-socialdemòcrates.
La literatura política d’aquell moment dels anys 70, tendia a equiparar els dos mons: occidental i socialista. Però Thatcher –i també Reagan- van fugir dels consensos i van fer d’esta qüestió un element central de la seua política, sense cedir en cap moment, perquè pensaven que el consens impedia es sapiguera on estava el bé i on estava el mal.
Margaret Thatcher va dotar al Regne Unit d’un programa econòmic alternatiu, malgrat el manifest de 400 economistes academicistes en contra de les seues polítiques. En aquell moment el keynesianisme era una doctrina, i refusar-lo i tornar a un liberalisme clàssic era considerat quasi una heretgia.
La Thatcher, com la coneixíem en Espanya –amb una certa displicència- tenia clar que el lliure-mercat i la gent lliure són la millor defensa contra les tiranies. Que la gent vol viure en pau, en la pau que deriva de que ú no siga depenent de l’Estat i puga controlar la seua pròpia vida, gastar els seus propis diners i prendre les seues pròpies decisions.
Era una doctrina liberal-conservadora optimista, basada en la confiança en la llibertat individual i en la capacitat del ser humà de dirigir el seu propi destí.
Per a desplegar la seua política en tots els àmbits, va trencar l’espina dorsal dels sindicats, a qui considerava autèntic fre per al progrés, malgrat suportar quantioses vagues –sobretot a la mineria-. Va encetar la seua política de privatitzacions i va crear el concepte de capitalisme popular, aconseguint així una societat de propietaris.
Per al gabinet de Thatcher la gran reforma política del XIX va ser que més i més gent tingueren accés al vot. A les postrimeries del segle XX la gran reforma “tory” va ser permetre a més i més gent tindre una propietat. El capitalisme popular no era ni més ni menys, que una Creuada per “empoderar” a la majora en la vida econòmica de la nació.
Així, els liberals-conservadors britànics estaven tornant-li el poder a la gent, convençuts que eixe era el camí per a una nació, per a un poble.
Amb esta nova política Margaret Thatcher va canviar el Partit Conservador, un partit que havia acceptat que el futur pertanyia a l’esquerra, contentant-se de tant en tant amb alguna almoina en forma de gestió. Però no només va canviar el seu partit; este nou conservadurisme va fer trontollar al Partit Laborista. La “tercera via” del laborista Blair, no era sinó una versió aigualida de la seua revolució conservadora.
Margaret Thatcher no sols va canviar un partit, sinó dos, també el Partit Laborista.
I junt a Ronald Reagan i el Papa Wojtyla, va canviar el rumb de la història enfrontant-se al totalitarisme i destrossant el Mur de Berlín sense disparar una sola bala.
Sense “la Thatcher”, tot hauria estat diferent.
| Opiniones |  Deja tu Opinión |
| No existen opiniones para este elemento. | |
|
|
Bienvenidos |Estructura |Noticias |Artículos de Opinión |Multimedias |Descargas |FAQs |Sugerencias |Agenda Actos |Contacto |Hazte Interventor |Nuevas Generaciones |Conócenos |In Memorian D. Manuel Fraga Iribarne |Mapa web
Partido Popular de Castellón | Aviso legal | Política de Privacidad | Política de Cookies
Esta página esta optimizada para navegadores Internet Explorer 7 y Firefox 3.0.
